Montaje en la modalidad de teatro de sombras de una adaptación del cuento sufi, "Fátima, la hilandera", realizada por Eduarda y Ana.
.
AL COL.LE CONTEM TOTS
Amb aquest títol, començava aquest trimestre un projecte d'animació lectora que ha abarcat tots els cicles, des d'Infantil a Tercer cicle de primària. �La finalitat d'aquest projecte és mostrar a l'alumnat els mons interminables que amaguen els relats, assaborir les històries i en definitiva , propiciar la trobada dels nens i nenes amb els llibres de lectura i crear un hàbit lector.�
Hi ha hagut i hi haurà (encara no ha finalitzat), sessions de contes, ambientacions a la biblioteca, trobades amb escriptors, xerrades per a adults, marató de contes… Ah! Sense oblidar les dues sessions que al llarg del curs anem a la biblioteca perquè Llum ens conte històries. Ella, com a bona lectora, valora, coneix i gaudeix els llibres que ens presenta i nosaltres aprenem a valorar-los, conèixer-los i gaudir-los amb ella.�
El projecte li ho devem a Mario Serra i Sandra, pares de l'escola , a l'equip de Biblioteca de Rajoletes i a la inestimable col·laboració d'altres persones del col·legi, entre elles, és de destacar la implicació i ajuda de Carlos i la participació de l’AMPA. L'experiència està sent un èxit i no quedarà en un projecte trimestral.
Emily Dickinson va dir: “Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre”. Nosaltres us facilitem les naus, però el viatge heu d'emprendre’l vosaltres. Gaudiu-ho.
EL VIDEO DE CARLES CANO
En un post anterior os mostramos, para abrir boca, la presentación que de Carles Cano hizo Mario Caballero, que está actuando de maestro de ceremonias en esta serie de visitas con las que laureados autores de literatura infantil y juvenil estan honrando a este, nuestro ecosistema rajoletano. Hoy os traemos el video completo de su charla. Mientras "cocíamos" el video de Carles Cano recibimos la visita de Roberto Aliaga, visita que también quedó inmortalizada y que en breve estará en este rinconcito virtual de Rajoletes. Os dejamos con CARLESSSS CANOOOOOO
SI TU EM DIUS LLIG...MARIO CABALLERO
UN VIATGE A TRAVÉS DEL CONTE
Dijous passat, 21 de febrer, el conegut conductor de paraules Mario Caballero va convidar un nodrit grup d’intrèpids passatgers a un inoblidable viatge a través del temps a la sala Miguel Hernàndez del nostre col•legi.
Abans de començar l’experiència i per tal de tranquil•litzar neòfits en aquests tipus d’aventures, Mario ens va contar un conte que parlava d’un camí que no anava a cap lloc. Acabada la narració que ens introduïa en els meravellosos paratges que més tard visitaríem, ja estàvem preparats per a encetar el nostre viatge.
. L’estació de partida fou el conte tradicional, allí esperaven en l’andana la Caputxeta Vermella, la Ventafocs i molts altres personatges que ens saludaven amb la mà quan ens veien passar. Travessàrem estacions tan interessants com el llibre il•lustrat, el llibre sense text, el conte amb valors, el conte encunyat o el conte l’interior del qual contenia delicada i minuciosa arquitectura de paper: el conte desplegable.
Totes eren estacions captivadores on cada viatger podia baixar, però tots hi romaníem expectants, meravellats: el que véiem, el que sentíem era massa bo i ningú no volia perdre-s’ho. Mentre avançàrem i canviàvem d’estació, el conductor anava indicant-nos com devíem caminar pel món de les paraules, quins eren els camins que havíem de seguir i quins altres caldria evitar. Ja quasi al final i per tal d’espavilar els que semblaven extasiats per la bellesa del paisatge, Mario reclamà la nostra atenció i s’aventurà amb un conte sense text, recreant-lo oralment.
Tots el seguíem i repetíem aquelles encisadores paraules que a poc a poc i sense adonar-nos-en, ens transportaven a un univers de màgia i fantasia on gaudíem com només els xiquets saben fer-ho. La frenada, suau però precisa, ens tornà a la realitat i el conductor, visiblement emocionat, ens acomiadà amb un entranyable regal:
“Aquella noche todos se acostaron con los labios endulzados,
pero sólo lo supieron aquellos que se besaron.”
Gràcies, Mario
Esperem impacients una pròxima eixida.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)